Què és l’ètica?

La paraula “ètica” deriva del mot grec “ethos”, que vol dir “caràcter”. La gran tasca de l’ètica és forjar el caràcter dels ciutadans. L’ètica modela la nostra predisposició a actuar d’una forma determinada: actuar amb prudència, amb justícia tot i que també de manera arriscada o injusta. Aquestes predisposicions van conformant el nostre caràcter. Forjar-se un “bon caràcter” (un caràcter ecològic, socialment sostenible i respectuós), és fonamental per orientar-se a la vida i en societat.

Podem pensar que l’ètica és una cosa subjectiva, que depèn de cadascú, que cadascú té la seva ètica…però no és cert: l’ètica no és subjectiva, sinó intersubjectiva. Es fa entre els subjectes, es fa entre persones. No puc decidir en solitari què és el que és dolent, què és el que és bo, quines normes són correctes i quines les incorrectes. Som els éssers humans els que, mitjançant el diàleg, definim el que és just, el que és millor, el que ens sembla que és oportú, etc. L’ètica és una construcció social.