Exemples de males pràctiques

Mala pràctica 1: El 2019, l’exèrcit britànic va contractar una campanya de publicitat a Facebook orientada només a homes joves de grups econòmics i socials baixos que patien l’anomenat “melancolia de gener” (el període immediatament posterior a Nadal en què molts se senten deprimits, sense diners a la butxaca “January blues”). En aquest cas, es tractava d’explotar deliberadament les vulnerabilitats dels joves per obtenir el seu propòsit. 

Mala pràctica 2: Al 2015, una companyia aèria va ser multada per mostrar preus diferents als visitants de la seva web en funció de si era la primera vegada que la visitaven (preus més econòmics) o ho havien fet en repetides ocasions (preus més cars). Aquesta pràctica violava el principi de no discriminació als consumidors. 

Mala pràctica 3: Al 2017, va ser retirat del mercat un dispensador automàtic de sabó que només s’activava quan s’hi apropaven persones amb la pell blanca. Segurament, el disseny i el test de producte només va incorporar la mirada i la experiència d’un determinat tipus de persones, posant de manifest la importància de la diversitat a l’hora de concebre qualsevol projecte.

Mala pràctica 4: Les “dark patterns” són pautes o dissenys dels que es beneficia un servei que porta als usuaris a prendre decisions que no prendrien d’una altra manera. Algunes “dark patterns” enganyen els usuaris mentre que d’altres els manipulen, els coaccionen, o els porten a prendre decisions que clarament no són del seu interès. Per exemple, imaginem una web que utilitza un botó “Descarregar” que sembla el contingut real que busquen els usuaris, però condueix a una acció no desitjada, com ara baixar una aplicació no relacionada. O bé una web en la que volem comprar un producte i que en el moment de registrar-nos ens subscriu al seu newsletter, ja sigui perquè el llenguatge no és clar, o fent que la opció no desitjada estigui pre-marcada, o bé dificultant trobar l’opció de desactivar-la. Informació addicional.